4. Salut, societat i Estat

CAMPANYES NATALISTES A FRANÇA

La preocupació per la baixa natalitat a França és anterior a la Gran Guerra i molt relacionada amb els conflictes bèl·lics amb els seus veïns alemanys. Amb el convenciment que la derrota del 1871 va ser per una qüestió de nombre i amb la constatació que el 1896, per primera vegada, el nombre de morts supera el dels naixements, les campanyes natalistes prenen força. Amb la guerra prendran volada.

El blog  “Apuntes de demografia” de Julio Pérez Diaz hi dedica un parell d’articles. No us perdeu les imatges. El natalismo en Francia i El natalismo militarista en Francia a través de las postales de correos

“LES DONES DE L’EXCEDENT”

Així de directa va ser l’expressió utilitzada pels diaris anglesos quan van fer la lectura de les estadístiques de població publicades el 1921 “El problema de l’excedent: 2,000,000 que mai seran esposes”.  Aquestes dones “sobrants”  són les protagonistes del llibre de Virginia Nicholson “Ellas solas. Un mundo sin hombres tras la gran guerra”

En el blog Boomeran(g) trobareu un breu comentari i un extracte del llibre que recull el primer capítol ¿Adónde se han ido los chicos?

Us animo a escoltar aquesta entrevista del 2008 feta des de RNE a l’autora. Entre d’altres diu que el menyspreu que suposa la descripció d’aquestes dones com a “dones de l’excedent” no va ser una novetat i que era fruit de la por. Asuntos propios. Entrevista a Virginia Nicholson

MISÈRIA, DEGRADACIÓ I EUGENÈSIA

Imatge que serveix de portada de Gente del abismo a Gatopardo ediciones

 “Por primera vez en mi vida tuve miedo a la multitud. Era como el miedo al mar; las gentes miserables, una calle tras otra, eran como las olas de un océano, inmenso y maloliente, que me envolvía y amenazaba hundirme en él.”

“Si esto es lo mejor que una civilización puede hacer por los seres humanos, seamos unos salvajes desnudos y aullemos. Es mucho mejor ser gente de la jungla y del desierto, de las cavernas y de las reuniones en cuclillas alrededor del fuego, que gente de la máquina y del abismo” 

Jack London, La gente del abismo. Citat per Blom “Años de vértigo” pàgina 492.

Amb el creixement de les ciutats l’opulència i la misèria es converteixen en veïnes, però són mons paral·lels que poques vegades es creuen. El 1902 Jack London  es va proposar fer un reportatge sobre l’East End per conèixer, des de dins, les condicions de vida dels seus habitants: els habitants de l’abisme. 

La descripció és volgudament sensacionalista per la seva voluntat de denúncia, però no devia estar gaire allunyada de la realitat. Era una realitat que espantava els veïns benestants. Segons les propostes de l’eugenèsia, calia impedir tant com fos possible la seva reproducció, abans que el país quedés ofegat per les qualitats genètiques inferiors.

Tres enllaços sobre el tema:

Sobre l’autor, aquest article de La Vanguardia de Teresa Amiguet Jack London, un vagabundo muy letrado Aprofiteu l’enllaç que us ofereix precisament sobre el reportatge de London “una sórdida crónica de su estancia en los barrios bajos del East End londinense“.
El llibre Un extracte del llibre”La gente del abismo”que ofereix l’editorial Gatopardo. L’eugenèsia Article de David Bueno a l’Ara La pseudociència del “bon naixement”