6. La Guerra Civil espanyola en el context internacional

SOBRE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE

La guerra civil espanyola es fruit del context polític que vivia Europa. Sense l’ajut d’Itàlia i Alemanya, el cop d’estat no hauria anat més enllà. Sense la inhibició de les democràcies europees, la República hauria tingut alguna possibilitat. 

Us proposo que escolteu una conferència d’Ángel Viñas feta a El Colegio de México l’any 2008 Guerra Civil española e intervención extrangera Hi trobareu un estat de la qüestió, com l’accés a nous documents ha permès reforçar algunes tesis republicanes i les tesis del mateix Viñas: el funcionament normal de la República no portava cap a la guerra i  la no intervenció de les democràcies condemnà a la República a la derrota.

Blum i Eden a Ginebre, 1936. Wikipèdia

NO EREN DUES, SINÓ TRES

Enrique Moradiellos es qui trenca l’encanteri de les dues Espanyes i ens parla dels tres grans projectes comuns a la resta d’Europa: el reformista democràtic, el reaccionari autoritari i el revolucionari col·lectivitzador. Al número 50 de la revista Ayer. Revista de Historia Contemporania hi trobareu l’article de Moradiellos Ni gesta heroica, ni locura trágica on l’historiador ens fa el pas de la dicotomia a les tres espanyes del 36, també fa un repàs per la historiografia sobre la GC. Cal pensar, però que l’article és del 2003.

ENCARA CUEGEN

Malgrat que hi ha força consens entre els historiadors sobre el pes determinant de la intervenció estrangera a favor dels rebels en el desenllaç de la GC, encara cuegen versions properes a la historia de la Cruzada española. Al mateix número de la revista Ayer, hi trobareu l’article de Moradiellos La intervención extrangera en la guerra civil. Un ejercicio de crítica historiográfica  L’exercici consisteix en rebatre les tesis de Pío Moa sobre qui va intervenir primer des de fora a la GC; quines eren les motivacions; quin el pes dels ajuts (volum d’armament, efectius humans…) i, finalment, quina va ser la transcendència en el resultat d’aquests ajuts.

DE LA PERIFÈRIA, AL CENTRE D’EUROPA

Espanya,  un estat més de l’Europa perifèrica, aquell “fragmento desgajado de la cálida/  África, tan toscamente unido a la ingeniosa Europa” (Auden), durant dos anys i mig, els de la guerra civil, va ser present a la premsa del món occidental. El nombre de periodistes destacats a la península va ser importants. Paul Preston va publicar l’any 2007 el llibre Idealistas bajo las balas, que en anglès té un títol molt clarificador del testimoniatge d’aquests corresponsals We Saw Spain Die. Una manera d’acostar-nos al llibre és la lectura d’un extens article del mateix Preston publicat pel Centro Virtual Cervantes Amenazados, ametrallados e inspirados

EL TESTIMONI DE BRIGADISTES NORD-AMERICANES

Evelyn Hutchins

Els estats van ignorar la legitimitat democràtica de la República, però van ser molts els homes i les dones d’arreu del món occidental que van veure en la causa de la República, la seva causa. A partir d’aquest enllaç podreu veure un documental emès en el programa 60 Minuts de TV3 que ens presenta el testimoni de 16 dones, algunes famoses escriptores com Martha Gellhorn, Josephine Herbs o Dorothy Parker, d’altres dones anònimes que van treballar d’infermeres o conductores de camions, totes dones que s’avergonyien de l’actitud del seu govern. Cap al front. Nord-americanes a la Guerra Civil Espanyola 

Dorothy Parker

Com a testimonis escrits, agafarem un relat de la gran escriptora novaiorquesa, Dorothy Parker (1893-1967) i una reflexió de Josephine Herbs (1892-1969) sobre el que va significar per ella la Guerra Civil. Parker era columnista de The New Yorker i en aquell diari va publicar el 5 de febrer de 1938 el relat Soldados de la República. En el documental Cap al front se’n fa referència. Fixeu-vos que aquest enllaç us portarà a una pàgina web molt interessant: Foro por la Memoria.

En l’epíleg del llibre Idealistas bajo las balas, Paul Preston cita un fragment d’una carta de Josephine Herbst en la que l’autora sintetitza molt bé el significat que la Guerra Civil va tenir per a escriptors i periodistes testimonis de la lluita de la República. Herbst escriu aquesta carta l’any 1966, explicant els seus sentiments després d’haver vist el documental del cineasta francès Frederic Rossif Mourir a Madrid. Tresor amagat